Herois de novel·la representants del nostre temps

Herois, homes sobrers, miserables i intel·lectuals. Dostoievski, Crim i càstig

La Perspectiva Nevski

(La Perspectiva Nevski i la gent que la freqüenta són les protagonistes d’aquesta narració de Gógol, una síntesi de realisme i fantasmagoria. Aquest fragment del començament del relat és tant una panoràmica de l’avinguda com una crònica del que s’hi veu en les primeres hores del dia)

No hi ha res millor que la Perspectiva Nevski, almenys a Peterburg; per a la ciutat ho significa tot. Com resplandeix aquesta avinguda, la més bella de la nostra capital! Estic segur que ni un dels pàl·lids i benestants funcionaris que l’habiten la canviaria per tot l’or del món. (…) La Perspectiva Nevski constitueix el punt de comunicació de tota la ciutat. Aquí, l’habitant del vell Peterburg o del barri de Víborg que fa anys que no ha estat a casa del seu amic Peski o a Moskóvskaia Sostava, pot estar convençut que se’l trobarà amb tota seguretat. Cap guia ni cap centre d’informació no proporcionen tantes notícies certes com ella. Totpoderosa Perspectiva Nevski! L’única distracció de Peterburg, tan pobre amb diversions! Que ben escombrades estan les voreres i, Déu meu, quants peus no hi han deixat la seva empremta! La bruta i pesada bota del soldat llicenciat, sota el pes de la qual sembla que el mateix granit s’esquerdi, i la diminuta sabata, lleugera com el fum, de la jove dama que gira el cap vers els vistosos aparadors de les botigues, com un gira-sol ho fa cap al sol, i el sabre ressonant de l’alferes ple d’esperances, que deixa a terra un marcat senyal; tot imprimeix en aquesta avinguda el poder de la seva força o el poder de la seva feblesa. Quina ràpida fantasmagoria hi té lloc en el transcurs d’un sol dia! Quants canvis en vint-i-quatre hores! Comencem de bon matí, quan tot Peterburg fa olor de pa calent, acabat de coure, i està ple de velles amb els vestits i els abrics esparracats que surten a l’assalt de les esglésies i dels vianants compassius. Aleshores la Perspectiva Nevski està buida: els grossos botiguers i els seus dependents encara dormen amb camises d’holanda, o bé s’ensabonen les nobles galtes i beuen cafè; els captaires s’apleguen a les portes de les pastisseries on un Ganimedes somnolent, que ahir volava com una mosca servint la xocolata, treu el cap amb una escombra a la mà, sense corbata, i els llença pastissos secs i restes. Pels carrers s’arrossega la gent més precisa: de tant en tant la travessen pagesos russos que s’afanyen cap a la feina, amb unes botes tan brutes de calç, que ni el canal de Caterina, famós per la seva netedat, no seria capaç de fer netes. Habitualment, a aquesta hora no és decorós que les dames surtin, perquè al poble rus li agrada explicar-se amb unes expressions tan fortes que elles, ben segur, no les senten ni al teatre. De vegades, un funcionari mig adormit, amb la cartera sota el braç, traspassa la Perspectiva Nevski, si és aquest el seu camí cap al ministeri. Es pot afirmar que aquesta hora, és a dir fins a les dotze, la Perspectiva Nevski no constitueix una finalitat per a ningú, és només un mitjà, de mica en mica es va omplint de persones que tenen les seves ocupacions, els seus maldecaps, les seves enrabiades, però que no pensen gens en ella. El pagès rus parla de copecs o de mitjos copecs; els vells i les velles gesticulen amb les mans o enraonen tots sols, de vegades amb moviments bastant sorprenents, però ningú no els escolta ni se’n riu, tret només dels vailets amb guardapols de dril que, amb ampolles buides o bé amb sabates adobades a les mans, corren com llampecs per la Perspectiva. A aquesta hora, us vestiu com us vestiu, encara que al cap en lloc del barret hi porteu un casquet, encara que el coll us sobrepassi massa la corbata, ningú no se n’adonarà.

Nikólai V. Gógol, Contes de Peterburg, trad. Victòria Izquierdo i Àngels Margarit, Destino, Barcelona, 1997, pp.53-55

Darrera actualització de dimecres, 10 de febrer de 2010 00:37